Spiderman

Spiderman

Spiderman

Spiderman

dilluns, 9 d’agost del 2021

L' Spiderman

a d’agost 09, 2021

Envia per correu electrònic BlogThis!Comparteix a X Comparteix a Facebook Comparteix a Pinterest

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més antiga Inici

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

L' Spiderman

Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005 Desena amb el Xavi

En memòria del Papa Juls de 2angtraït. Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

Cercar en aquest blog

Inici

Dades personals

David Canals i Casas elmesxulu: I ja no tinc trenta-i-tants

Visualitza el meu perfil complet

Informa d'un ús abusiu

Arxiu del blog

d’agost 2021 (4)

Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005 Desena amb el Xavi

27 de març del 2005 Nit de Pasqua!! Miércoles 30 de marzo de 2005 19:07 Ei,pipol!!! Va ser aquest diumenge vint-i-set de març del dos mil cinc,que el Xavi no tiguent tots els números,li va tocar la rifa i va vindre. La nit del dissabte esperant-lo amb ànsia,finalment va aparèixer el diumenge a la matinada no massa convençut. Donat el tret de sortida vàrem emprendre el viatge xulíssim cap a Montserrat,on com cada any abans de sortir em van vindre tots els mals. Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! Tinguent lluna plena a favor i sense masses núvols,va ser quan van vindre les preguntes del perquè Setmana Santa normalment es feia a l'abril,i aquest any era al març. Quan em van explicar que era la primera setmana de lluna plena de l'any,o quelcom per l'estil.Aleshores vaig comprendre el perquè sempre que feiem la ruta de Setmana Santa sempre coïncidíem que havia lluna plena.Que "gilipolles",ja m'ho deia el tiet de petit. Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! Arribats a Caldes sense ser parada obligada,aquest any vàrem parar per recollir a tres més on hi havia el Joan amb ells que aquest any no pujava a Montserrat. Emprés el viatge altre vegada siguent tres més,ens vàrem anar coneixent excepte del Josep que ja el coneixia de xics.Vaig tornar a recordar la carretera on aquesta vegada recordava també la pedalada amb els xics Granollers-Montserrat. Recordant altres anys on féiem rutes per més muntanya i segons ells menys fatigades.Vaig veure que aquest any era bastant d'asfalt,on em vaig adonar que realment tenien raó. Ja que a l'asfalt el peu sempre va pla,mentre que al bosc,va canviant i és més còmuda. Poder va ser amb el canvi d'hora que les parades,o no.Perquè hi havien que ens les saltàvem respecte d'altres anys.Veia que arribavem més d'hora degut al sol com ara la de Matadepera,on allà s'hi va apuntar la resta de ruteros. Començant a carregar-se'm el peu dret i molestant-me una mica,això que em dic que la millor solució pel mal és no pensar-hi,i no pensant-hi,va i em ve mal a l'esquerra.Mentre que el dret me n'hi havia deixat de fer mal. Recordant la solució pel mal,va haver-hi un moment que no me'n va fer mal cap. Res,no pensant-hi em va tornar a vindre mal al peu dret,i més tard l'esquerra.Que arribats a Monistrol, que jo ja tirava la tovallola. Va ser pensant amb el Xavi que no la vaig llençar. On arribat al bar de la carretera vaig fer vindre les forces de no ser on per recoperar-me,i animar al Xavi de que no tirés la tovallola com farà un parell d'anys en el mateix lloc. Acabats de dinar amb no tots els números i el Xavi.Va ser quan em va dir que si el dilluns no es recoperava,aniria jo a obrir la botiga per ell el dimarts. Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! Res,reprenent els vuit-deu últims Quilòmetres cap adalt i més durs,va ser quan em va venir a la memòria el que la Montse em va dir. I és que no em quedés l'últim. Ella tenia tots els números per guanyar l'aposta. Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! Això que pujant l'últim fent d'escombra,per variar. Va ser quan vaig trobar el Jordi que necessitava una corda. On seguint-li el pas feixuc,va ser trobant a la Lorena per aquells camins de Déu,que ens vàrem separar. Explicant-nos quatre coses ens vàrem acomiadar i vaig seguir el camí de pujada. Com que anava amb unes ulleres no graduades,quan vaig començar a pujar les últimes escales fins a Montserrat,vaig veure una pila de gent que m'esperava. El que no ho vaig descobrir fins que era ben aprop. Cridant-me afònics els peus que volien sortir d'aquell infern de bambes,vaig anar a veure la Verge amb una cua que no s'acabava mai. Acabada la cua i altre vegada a la plaça,vàrem menjar les mones de Pasqua!! L'endemà em va salvar la colla castellera per no anar a cantar Caramelles. On podent dormir tres hores més,les vaig aprofitar i me'n vaig anar a l'esglèsia de Sant Fèlix per actuar. Arribat vaig veure unes cordes al campanar. On més tard hi veia a la Sandra que s'hi enfilava. Quan el Marc i la Bea estaven en una cadireta i preparats per pujar-hi també. Va ser preguntant,que em van dir si sabia posar-me-la. On col-locada i fent cua,finalment em va tocar el torn. Ja lligat a la corda i començant a pujar la pared com l'SPIDERMAN,em vaig adonar que la corda era obtativa. Ja que en cap vegada la vaig tenir de fer servir. Fins i tot amb el qui estava adalt li vaig fer broma dient-li si em podia deixar caure. Poguent corretgir o canviar l'hora del campanar,va haver-hi un sant que em va aguantar. Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! On baixant del campanar fent ràpel,vaig recordar quan amb l'agrupament de Barna,vàrem anar a llençar-nos desde un pont. També recordo que algú em va preguntar per la samarreta del Apa som-hi!! On amb ell li van fer tornar. I com que jo no ho vaig preguntar,me la vaig quedar. Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! Acabada l'actuació va venir el dinar tan desitjat:Paella d'arròs. Apa si-au!! PD:Amb el Xavi recordo vàrem quedar que l'any que ve,ens entornem-hi cap a Montserrat desde Santa Eulàlia!! Sort!!!!! Publicat per David Canals i Casas esperma6969

L' Spiderman

L' Spiderman

Tema Viatges. Amb la tecnologia de Blogger.